Oficialment, el congrés encara no ha començat. El Centre de
Convencions comença a tenir vida i hi ha reunions de treball simultànies. Els
dies precedents a aquests grans esdeveniments se solen aprofitar per convocar
reunions que habitualment es fan per teleconferència o per Skype, entre gent
d’arreu del món. Avui he assistit a una reunió llarga, densa, entre una vintena de persones
procedents de 5 continents, ostentant càrrecs molt diferents –des de
representants polítics (governadors, ministres, expolítics) a tècnics de diferents
administracions, membres d’ONGs, d’empreses, de centres de recerca i de la
mateixa UICN. El motiu de la reunió? Buscar entre tots un model de
certificació, de reconeixement públic, a iniciatives locals i regionals que,
basades en la conservació de la natura i dels serveis ecosistèmics,
contribueixin a fer un món millor, més saludable, més sa. No es tractava de
posar exemples d’iniciatives –es farà durant el Congrés, i us n’explicaré- sinó
de debatre, entre tots, com fer aquest reconeixement. Pura teoria, pura
metodologia –pot pensar algú-, però necesssària. Suposem, per exemple, que uns
quants pobles de la capçalera d’una conca fluvial es posen d’acord per regular
els usos del sòl i assegurar la qualitat de l’aigua a les capçaleres d’un riu
que, molts km avall, acaba per abastir d’aigua una gran capital. ¿Seria una
bona idea, oi, certificar, com a bona pràctica el manteniment dels hábitats
naturals de la capçalera i reconèixer l’esforç conjunt de les administracions
locals implicades? Doncs d’això tracta aquest grup de treball, anomenat World
Environmental Hubs (vindria a ser ‘nodes ambientals mundials’).
El govern de l’illa de Jeju
(Corea) presideix aquest gup de treball, i la branca europea de la UICN en fa
el seguiment tècnic. El grup es va crear després del darrer Congrés Mundial de
Conservació, celebrat a Jeju el 2012. La conversa posterior a la reunió ens ha
dut a parlar dels efectes que aquests grans congressos deixen sobre el
territori, i hem constatat que, com més petit és el territori i menys gent hi
viu, més impacte té –i més llegat deixa- acollir la celebració d’un congrés com
aquest. D’ençà del Congrés de 2012, el governador de Jeju té molta més feina
que no tenia -més maldecaps, ha dit informalment- en temes mediambientals. Per
què? Perquè té més exigències i reclamacions de ciutadans, preocupats per la
conservació i l’ús sostenible dels recursos naturals. I és que la presa de
consciència de la població és el que sovint fa ‘arrencar el motor’, fa moure
els polítics, fa que prenguin decisions clau. Jeju, una illa illa de 1.850 km2 i uns 500.000 habitants va veure que gairebé 10.000 persones es presentaven a
casa seva, a un congrés sobre la defensa i conservació de la natura. Va tenir
impacte; va sotraguejar més d’una consciència. I va fer emprendre accions
polítiques a escala local.
Prenguem i fem prendre
consciència a qui tinguem més a prop del valor incalculable, insubstituïble,
imprescindible de la natura, i farem que la conservació de la natura, i dels
béns i serveis que ens ofereix, estiguin al centre de l’agenda política. A l’escala
que sigui.
A vegades pensem que aquestes coses tan llunyanes poca repercussió tenen en la nostra vida quotidiana i laboral. Res més allunyat de la realitat. Gracies Eulalia per compartir-ho! Una abracada!
ResponEliminaTens raó! No queda tan lluny com sembla. Ni de bon tros!! Tot al contrari ...
EliminaM'agrada l'exemple!!! Una abraçada des del Pirineu. Gràcies a tu i als que han fet possible que hi juguis aquest paper a nivell internacional.
ResponElimina