divendres, 16 de setembre de 2016

Com a cloenda

El divendres passat, 10 de setembre, va acabar el Congrés Mundial de la UICN, i toca fer-ne un resum, ni que sigui a grans trets, com a cloenda d’aquest diari. S’hi van reunir més de 10.000 persones, sota el lema de ‘Planeta a la cruïlla”, i va tenir dos grans nords, per dir-ho així:  per una banda, el repte col·lectiu de complir –en un termini de 15 anys- els recentment acordats Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODGs), i, de l’altra, el seguiment de l’Acord de París de 2015 sobre canvi climàtic.

El repte dels ODGs es resumeix en millorar les condicions de vida arreu del Planeta sense sobrepassar la capacitat de regeneració dels recursos naturals; l’Acord de París fa front al Canvi Climàtic. L’acció de la IUCN s’incardina plenament en aquests dos objectius planetaris, com no podria ser altrament, perquè és la natura qui en darrera instància, i més enllà de decisions i acords polítics, proveirà les solucions a aquests grans reptes.

Ara bé, la UICN –ho he dit en altres escrits- no pren decisions legalment vinculants; el que fa, per dir-ho d’alguna manera, és ‘crear tendència’, apuntar maneres, donar pistes. Una de les maneres amb què ho fa són les mocions, que comminen –almenys moralment- els estats, les ONGs, les empreses i la societat en general a prendre decisions favorables a la conservació de la natura. L’altra, és a través de les comissions de treball en què s’organitza, que generen informació molt variada: manuals, recomanacions, valoracions, reculls de bones pràctiques, etc. Tota aquesta producció bibliogràfica es pot consultar a : https://portals.iucn.org/library/dir/publications-list

Tornem a les mocions: són propostes concretes d’actuació sobre les quals els membres es pronuncien a favor o en contra. A l’assemblea d’enguany se n’han aprovat 106, de les quals 85 ja s’havien votat online abans del Congrés, per votació electrònica. La majoria són iniciatives de conservació orientades a resoldre els reptes i les oportunitats més urgents dels nostres temps. Entre les més rellevants que s’han aprovat hi ha el tancament dels mercats d’ivori, la urgència de protegir els mars oberts, la necessitat de protegir els boscos madurs, la restricció d’activitats industrials en àrees d’interès natural o l’aprovació d’una política sobre compensacions de biodiversitat. I també hi ha mocions de governança de la Unió; entre aquestes, la que més ens afecta és la que demana a la UICN que creï un grup de treball específic per reforçar la participació dels dels governs locals i regionals. Aquí trobareu una llista de totes les mocions aprovades: https://portals.iucn.org/congress/assembly/motions

I qui vulgui un resum detallat del Congrés sencer, pot accedir a aquest butlletí:

Des del Departament de Territori i Sostenibilitat continuarem treballant per seguir el fil de la UICN fins al proper Congrés, d'aquí a 4 anys, i per implementar, en la mesura de les nostres responsabilitats i capacitats, les mocions de la UICN. I en farem partícips a la resta de membres catalans de l'organització, bàsicament ONGs i experts.


Com a cloenda

El divendres passat, 10 de setembre, va acabar el Congrés Mundial de la UICN, i toca fer-ne un resum, ni que sigui a grans trets, com a cloenda d’aquest diari. S’hi van reunir més de 10.000 persones, sota el lema de ‘Planeta a la cruïlla”, i va tenir dos grans nords, per dir-ho així:  per una banda, el repte col·lectiu de complir –en un termini de 15 anys- els recentment acordats Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODGs), i, de l’altra, el seguiment de l’Acord de París de 2015 sobre canvi climàtic.

El repte dels ODGs es resumeix en millorar les condicions de vida arreu del Planeta sense sobrepassar la capacitat de regeneració dels recursos naturals; l’Acord de París fa front al Canvi Climàtic. L’acció de la IUCN s’incardina plenament en aquests dos objectius planetaris, com no podria ser altrament, perquè és la natura qui en darrera instància, i més enllà de decisions i acords polítics, proveirà les solucions a aquests grans reptes.

Ara bé, la UICN –ho he dit en altres escrits- no pren decisions legalment vinculants; el que fa, per dir-ho d’alguna manera, és ‘crear tendència’, apuntar maneres, donar pistes. Una de les maneres amb què ho fa són les mocions, que comminen –almenys moralment- els estats, les ONGs, les empreses i la societat en general a prendre decisions favorables a la conservació de la natura. L’altra, és a través de les comissions de treball en què s’organitza, que generen informació molt variada: manuals, recomanacions, valoracions, reculls de bones pràctiques, etc. Tota aquesta producció bibliogràfica es pot consultar a : https://portals.iucn.org/library/dir/publications-list

Tornem a les mocions: són propostes concretes d’actuació sobre les quals els membres es pronuncien a favor o en contra. A l’assemblea d’enguany se n’han aprovat 106, de les quals 85 ja s’havien votat online abans del Congrés, per votació electrònica. La majoria són iniciatives de conservació orientades a resoldre els reptes i les oportunitats més urgents dels nostres temps. Entre les més rellevants que s’han aprovat hi ha el tancament dels mercats d’ivori, la urgència de protegir els mars oberts, la necessitat de protegir els boscos madurs, la restricció d’activitats industrials en àres d’interès natural o l’aprovació d’una política sobre compensacions de biodiversitat. I també hi ha mocions de governança de la Unió; entre aquestes, la que més ens afecta és la que demana a la UICN que creï un grup de treball específic per reforçar la participació dels dels governs locals i regionals. Aquí trobareu una llista de totes les mocions aprovades: https://portals.iucn.org/congress/assembly/motions

I qui vulgui un resum detallat del Congrés sencer, pot accedir a aquest butlletí:

Des del Departament de Territori i Sostenibilitat continuarem treballant per seguir el fil de la UICN fins al proper Congrés, d'aqui a 4 anys, i per implementar, en la mesura de les nostres responsabilitats i capacitats, les mocions de la UICN. I en farem partíceps a la resta de membres catalans de l'organització, bàsicament ONGs i experts.


dilluns, 12 de setembre de 2016

Dels Compromisos de Hawaii

Navegar l’illa Terra. Aquest és el subtítol dels Compromisos de Hawaii, el document que resumeix l’esperit del darrer Congrés Mundial de Conservació de la Natura de la UICN . Pensar que la Terra emergida, on vivim, és, en el context planetari, com una illa. Una illa en què naveguem.

Els Compromisos de Hawaii es resumeixen en dues grans oportunitats que tenim davant nostre: cultivar de debò la cultura de la conservació, i fer front als reptes en què es troba el Planeta. Per cultivar la cultura de la conservació es proposa reconèixer els vincles entre espiritualitat, religió, cultura i natura, i també reconnectar els joves amb la natura –"navegant la Terra, comptem amb el vent dels joves per inflar les veles", diu el document. I quins són els reptes que identifica? Conciliar la producció d’aliments i la conservació de la natura; preservar la salut dels oceans; acabar amb el tràfic d’espècies; establir ponts amb el sector privat, i fer front al canvi climàtic.

Però he començat pel final –o quasi el final- del document. En la introducció se'ns recorda que “mentre la ciència segueix revelant com la Terra genera les condicions essencials per a la vida i el benestar humans, massa sovint ens oblidem de reconèixer els beneficis que la natura produeix. Des de la ignorància, el caprici, la complaença o la corrupció, seguim degradant ecosistemes i, amb ells, els serveis que proporcionen, espoliant la biodiversitat i també la geodiversitat, i erosionant els vincles bioculturals tradicionals. Però hi ha una alternativa: la que contempla la conservació de la natura I el progrés humà com a processos no mútuament exclusius, sinó com aliats indispensables per aconseguir un desenvolupament sostenible.” I afegeix que “hem de reconèixer que la salut i el benestar humans necessiten ecosistemes saludables. Ens cal reconèixer que tota forma vivent és valuosa per si sola  –amb independència del valor que els humans li donem”.

I el text acaba amb una crida a hissar les veles, perquè “els problemes que afrontem són complexos, els valors controvertits i el futur incert. Calen aliances sòlides per aplicar la conservació de la natura a totes les escales. Cal ampliar i aprofundir el diàleg global sobre com ens relacionem amb la natura, motivar l’acció col·lectiva, sabent que les solucions basades en la natura són equitatives, justes i durables. Els qui ens dediquem a la conservació farem front a aquests reptes empesos per la creativitat de la imaginació humana, recolzats pel coneixement científic i tradicional, i inspirats per l’esperit d’Aloha’Aina.” Un esperit de comunió, literalment d’estima a la terra, tal com era expressat i sentit en el pensament, la cosmologia i la cultura ancestrals de Hawaii.


He escrit aquestes ratlles durant el viatge de tornada a Barcelona, de poc més d’un dia. En el següent, que ja serà el darrer, faré un resum de les mocions més importants que s’han aprovat a l’assemblea.


divendres, 9 de setembre de 2016

De les negociacions i els interessos, i de les persones

La segona part del Congrés Mundial de Conservació de la Natura és l’Assemblea General dels membres que en formem part. Hi ha dues categories de membre: els governamentals i les ONGs. Al congrés d’enguany som 184 membres governamentals i 744 ONGs, un 70% i un 80%, respectivament, del total.

A l’assemblea plenària es debaten i s’acorden –o no- les qüestions que plantegen els membres. Versen sobre qualsevol tema que tingui relació, òbviament, amb la conservació de la natura. Des de la necessitat d’incrementar les àrees marines protegides arreu del món fins a ratificar l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic, o de prendre en consideració els esforços privats en la conservació de la natura. Els acords presos no són legalment vinculants, és cert, però en la mesura que són recomanacions emanades de l’organització més important i professionalitzada en la matèria, són, si més no, referents de primer ordre, i per tant moralment vinculants.

Per primera vegada, la UICN ha sotmès moltes d’aquestes mocions a un procés previ de votació electrònica. D’aquesta manera, l’Assemblea pot dedicar-se a debatre i a buscar acords sobre temes que es preveuen més controvertits, o que tenen més matisos.
Abans de sotmetre-les a votació, però, s’obren debats previs, per evitar que durant l’Assemblea s’eternitzin les discussions. En aquests debats previs hi van els membres directament interessats, l’assistència és lliure, i es tracta de negociar –de vegades comes, paraules, matisos; d’altres, fins i tot els fonaments- de cada proposta. El procés de negociar és difícil, i el paper dels mestres de cerimònia que condueixen les negociacions té molt de mèrit. Si això és difícil i delicat en un camp tan concret com el la natura, on d’entrada tots estem d’acord en la necessitat de conservar-la, ni m’imagino com han de ser altres processos de negociació política i econòmica, en què l’espectre de partida és molt més ample. Siguin quins siguin els escenaris i les implicacions, la qualitat de les persones que hi participen és el que marca diferències i pot fer d’aquests processos negociadors un procés seriós i constructiu, o viceversa.


El proper, i segurament darrer, escrit d’aquest diari serà sobre les mocions que s’hauran votat -unes 20- i les negociacions a les que hem assistit.

Els resultats de les votacions es mostren per separat: el dels
membres governamentals, a l'esquerra; el de les ONGs a la dreta



dilluns, 5 de setembre de 2016

De feines fetes i per fer

Avui ja és el darrer dia de la part tècnica del Congrés; demà començarà l’Assemblea de membres, i el ritme serà diferent.  D’entrada, no hi haurà tantes activitats solapades com fins ara. Menys ‘embarras du choix’.

La primera de les sessions en què vaig participar –va ser abans d’ahir- competia amb un acte en què parlava Jane Godall, la primatòloga per excel·lència. Tot i així encara va venir prou gent. Es parlava de la propera Conferència de les Parts signatàries del Conveni de Nacions Unides per a la Diversitat Biològica (CBD), un conveni semblant al mediàtic Conveni de Canvi Climàtic, només que menys famós i centrat en la conservació de la biodiversitat -la riquesa de formes de vida i d'ecosistemes.  La conferència se celebrarà a Cancun (Mèxic) a finals d’any. A aquestes conferències de les parts només hi tenen veu i vot els països, però ja fa anys que des de Nacions Unides es reconeix que, almenys en qüestions de conservació de la natura i de biodiversitat, el rol dels governs que anomenen ‘subnacionals’ és clau. I des del Govern de Catalunya som membres molt actius del Comitè Assessor d’aquest conveni. Vaig explicar com, des del Govern de Catalunya s’afronta el repte de reduir la pèrdua de biodiversitat.

La segona intervenció ens va tocar aquest mateix dia, però a la tarda. Se’ns demanava que expliquéssim un projecte concret de restauració ambiental. Vaig parlar del Programa d’Infraestructura Verda del Departament de Territori i Sostenibilitat, que mira de reduir la fragmentació dels hàbitats naturals i recuperar la connectivitat ecològica del territori, a partir d'actuacions d'escala petita arreu del territori -i del fons marí costaner. Actuacions com la permeabilització de carreteres per reduir els atropellaments de fauna, la recuperació de fons marins alterats per l'activitat nàutica o pesquera, o la recuperació de terrenys degradats.

I ahir a la tarda vam tenir la darrera de les intervencions. Vam explicar com la contribució de governs com el nostre –per sota del nivell estatal (encara)- és clau per complir els objectius mundials de conservació de la natura. Sense oblidar que Catalunya no té encara un document estratègic que el CBD recomanava tenir per al 2015: l’Estratègia Catalana de Biodiversitat. Una feina que ens hem compromès a enllestir, comptant amb la molta feina que ja hi ha feta, per a finals d’enguany.

Aquí trobareu més informació de les intervencions. A partir de demà tocarà parlar de l’Assemblea i de què s’hi debat. Des de Catalunya hem fet una proposta de canvi en l’estructura de la UICN, que explicaré.



dissabte, 3 de setembre de 2016

De coses grans i petites, o no tan petites

Avui toca una ressenya dels dos darrers dies de congrés, que ahir no n’hi va haver.  El Congrés Mundial de Conservació de la UICN –ho deia el 1r dia del blog- té dues parts molt diferents. La primera és tècnica (de l’1 al 5 de setembre), la segona és l’assemblea general (fins al dia 10). A la part tècnica hi ha unes 9.000 persones, a l’assemblea general ens hi quedarem només els membres –uns 1.300.

Un dia normal de congrés pot tenir un centenar d’activitats, òbviament simultànies. Algunes són de gran format –si el tema és d’interès general, com ara els vincles entre biodiversitat i canvi climàtic-, i es fan en grans sales; d’altres –quan el tema és més específic, com ara la identificació d’hàbitats amenaçats- reuneixen menys gent, i més experta, i es fan en sales petites. Posaré un exemple de cada.

A un dels actes ‘grans’ d’ahir es va presentar una Coalició per a la Inversió Privada en la Conservació de la Natura, una iniciativa que vol abordar el forat que hi ha entre les necessitats de conservació de la natura i els pressupostos que s’hi destinen. S’estima en 200 o 300 mil milions de dòlars. No perquè la natura ‘costi’ de conservar, sinó perquè l’hem malmès mundialment fins a un extrem tal que, per mantenir els serveis que gratuïtament ens proporciona –aire sa, aigües netes, aliment, matèries primeres- primer hem d’arreglar l’explotació cega i accelerada que n’hem fet. Costa més restaurar que mantenir, però no hi ha temps a perdre perquè n'hem perdut massa. E.O. Wilson, un dels ponents de més prestigi, guanyador de diversos premis Pulitzer ens ho ha dit clar en una d'aquestes sessions: “Later is too late” (més tard és massa tard).

L'exemple petit és d'un acte d’avui, sota el títol  ‘Papaku Makawalu’. Els membres d’una fundació hawaiiana – de gran nivell acadèmic- han explicat cants ancestrals que els habitants d’aquest arxipèlag  s’han transmès, de generació en generació, sobre la natura. Cants que avui són vigents perquè els signes que dóna la natura –la forma dels núvols, la tremolor de la terra, l'escalfor de l'aigua o el blau del mar o del cel- segueixen invariables; el que passa és que n’hem confiat la comprensió a les màquines o a uns quants experts. A la base d’aquests cants, una sàvia visió i divisió de l’univers en tres components: l’espai que hi ha des dels nostres caps a les estrelles; les illes i la immensitat d’aigua que les rodeja, i les formes de vida.

La ressenya de demà recollirà la participació directa de la Generalitat de Catalunya en tres seminaris tècnics de mida mitjana; faré el possible per fer-la interessant, útil i abastable.


Una nena participant al mural gegant de
bons desitjos per a la natura

divendres, 2 de setembre de 2016

Cerimònia inaugural: un cant a la natura i als ancestres

Les mesures de seguretat –exageradíssimes-, i informacions contradictòries havien fet que molts dels participants al Congrés donéssim per segura la presència del president Obama a la inauguració,  i la decepció va ser notable. No obstant això, hi va haver participants d’oratòria brillant, i continguts encara millors. Aquí hi ha el vídeo de la cerimònia sencer: https://www.youtube.com/watch?v=FqhFHtMLR4o

La secretària d’interior del govern del president Obama, Sally Jewell, responsable del Servei de Parcs Nacionals d’Estats Units; el president de la República de Palau, a la Micronèsia; representants de Nacions Unides i la Comissió Europea, el president de la mateixa UICN i altres ponents, van donar missatges contundents, esperançadors i de compromís, sobre la conservació de la natura. Les referències als ancestres, als vincles amb la natura, van ser constants. No només pels balls que van acompanyar les intervencions, sinó que els ponents hawaiians van fer servir la seva llengua pròpia, durant els parlaments.

A mi em va impressionar, especialment, el discurs de Corbet A.K. Kalama, president del consell de les Escoles Kamehameha. Comença al minut 2:24:00 de l’enllaç de més amunt, però el que em va impactar va ser com va acabar, cap al minut 2:32:00.

No vull fer una ressenya de qui va dir què –podria ser pesat-, però sí que us transcric idees que vaig anar agafant al vol, i que són inspiradores. Hi va haver, entre tot el que es va dir, un ‘baix continu’: la importància de la reserva marina més gran del món, declarada fa pocs dies pel president Obama, que ha estat aquests dies a Hawaii i l’ha visitada. I també la necessitat de recuperar els vincles que sempre i indefectiblement ens uneixen a la natura. Es va dir que tenim la obligació moral d’actuar a favor de la natura, de la capacitat de la natura per donar repòs al neguit de tantes i tantes persones en un món cada dia més agitat, de proporcionar solucions en la mesura que som responsables de la degradació de la natura, d’afavorir el retorn dels joves a la natura. Es va recordar que és més barat mantenir que restaurar, i que tenim el vent a favor però el temps no. I que hem de ser els millors custodis de la Terra.