Dels Compromisos de Hawaii

Navegar l’illa Terra. Aquest és el subtítol dels Compromisos de Hawaii, el document que resumeix l’esperit del darrer Congrés Mundial de Conservació de la Natura de la UICN . Pensar que la Terra emergida, on vivim, és, en el context planetari, com una illa. Una illa en què naveguem.

Els Compromisos de Hawaii es resumeixen en dues grans oportunitats que tenim davant nostre: cultivar de debò la cultura de la conservació, i fer front als reptes en què es troba el Planeta. Per cultivar la cultura de la conservació es proposa reconèixer els vincles entre espiritualitat, religió, cultura i natura, i també reconnectar els joves amb la natura –"navegant la Terra, comptem amb el vent dels joves per inflar les veles", diu el document. I quins són els reptes que identifica? Conciliar la producció d’aliments i la conservació de la natura; preservar la salut dels oceans; acabar amb el tràfic d’espècies; establir ponts amb el sector privat, i fer front al canvi climàtic.

Però he començat pel final –o quasi el final- del document. En la introducció se'ns recorda que “mentre la ciència segueix revelant com la Terra genera les condicions essencials per a la vida i el benestar humans, massa sovint ens oblidem de reconèixer els beneficis que la natura produeix. Des de la ignorància, el caprici, la complaença o la corrupció, seguim degradant ecosistemes i, amb ells, els serveis que proporcionen, espoliant la biodiversitat i també la geodiversitat, i erosionant els vincles bioculturals tradicionals. Però hi ha una alternativa: la que contempla la conservació de la natura I el progrés humà com a processos no mútuament exclusius, sinó com aliats indispensables per aconseguir un desenvolupament sostenible.” I afegeix que “hem de reconèixer que la salut i el benestar humans necessiten ecosistemes saludables. Ens cal reconèixer que tota forma vivent és valuosa per si sola  –amb independència del valor que els humans li donem”.

I el text acaba amb una crida a hissar les veles, perquè “els problemes que afrontem són complexos, els valors controvertits i el futur incert. Calen aliances sòlides per aplicar la conservació de la natura a totes les escales. Cal ampliar i aprofundir el diàleg global sobre com ens relacionem amb la natura, motivar l’acció col·lectiva, sabent que les solucions basades en la natura són equitatives, justes i durables. Els qui ens dediquem a la conservació farem front a aquests reptes empesos per la creativitat de la imaginació humana, recolzats pel coneixement científic i tradicional, i inspirats per l’esperit d’Aloha’Aina.” Un esperit de comunió, literalment d’estima a la terra, tal com era expressat i sentit en el pensament, la cosmologia i la cultura ancestrals de Hawaii.

He escrit aquestes ratlles durant el viatge de tornada a Barcelona, de poc més d’un dia. En el següent, que ja serà el darrer, faré un resum de les mocions més importants que s’han aprovat a l’assemblea.