divendres, 2 de setembre del 2016

Cerimònia inaugural: un cant a la natura i als ancestres

Les mesures de seguretat –exageradíssimes-, i informacions contradictòries havien fet que molts dels participants al Congrés donéssim per segura la presència del president Obama a la inauguració,  i la decepció va ser notable. No obstant això, hi va haver participants d’oratòria brillant, i continguts encara millors. Aquí hi ha el vídeo de la cerimònia sencer: https://www.youtube.com/watch?v=FqhFHtMLR4o

La secretària d’interior del govern del president Obama, Sally Jewell, responsable del Servei de Parcs Nacionals d’Estats Units; el president de la República de Palau, a la Micronèsia; representants de Nacions Unides i la Comissió Europea, el president de la mateixa UICN i altres ponents, van donar missatges contundents, esperançadors i de compromís, sobre la conservació de la natura. Les referències als ancestres, als vincles amb la natura, van ser constants. No només pels balls que van acompanyar les intervencions, sinó que els ponents hawaiians van fer servir la seva llengua pròpia, durant els parlaments.

A mi em va impressionar, especialment, el discurs de Corbet A.K. Kalama, president del consell de les Escoles Kamehameha. Comença al minut 2:24:00 de l’enllaç de més amunt, però el que em va impactar va ser com va acabar, cap al minut 2:32:00.

No vull fer una ressenya de qui va dir què –podria ser pesat-, però sí que us transcric idees que vaig anar agafant al vol, i que són inspiradores. Hi va haver, entre tot el que es va dir, un ‘baix continu’: la importància de la reserva marina més gran del món, declarada fa pocs dies pel president Obama, que ha estat aquests dies a Hawaii i l’ha visitada. I també la necessitat de recuperar els vincles que sempre i indefectiblement ens uneixen a la natura. Es va dir que tenim la obligació moral d’actuar a favor de la natura, de la capacitat de la natura per donar repòs al neguit de tantes i tantes persones en un món cada dia més agitat, de proporcionar solucions en la mesura que som responsables de la degradació de la natura, d’afavorir el retorn dels joves a la natura. Es va recordar que és més barat mantenir que restaurar, i que tenim el vent a favor però el temps no. I que hem de ser els millors custodis de la Terra.


9 comentaris:

  1. Així al final no hi ha assistit l'Obama? Mira que l'hem vist per Hawaii a les notícies.

    Bona aquesta de que "és més barat mantenir que restaurar"... Cal anar-ho explicant a molts això!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí. Els convençuts ja ho sabem, però cal anar-ho dient per tot arreu, Marc!

      Elimina
  2. Quina experiència Eulàlia! Gràcies per compartir-la. Pell de gallina amb el cant de Kalama.
    una abraçada

    ResponElimina
  3. Como canta y como transmite! Que bonita historia ... :-) hemos de cuidar este precioso planeta!

    Eula... también llevas collar de flores?

    Gracias por las reseñas! Petons

    ResponElimina
  4. Cert. Tots els vents porten indefectiblement cap aquesta visió holística i integradora on la natura és el centre de tot.
    A mi em va agradar especialment aquesta cita a l'espai de Hawaii a la web del Congres:

    "As the youngest descendants among living family, humans had the role of caretakers, while the plants and animals, as the older siblings of the “aina” (land), provided guidance. Hawaiian chant, song, and dance celebrate elements of the natural world that provided many gifts for the spiritual and material needs of the people."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment cert... Com a fills petits de la família, als humans ens va tocar el paper de custodis, mentre que a les plantes i els animals, com a germans grans de la terra (áina), els ha tocat el d'orientar-nos. Els cants i les danses hawaiianes celebren elements del món natural que satisfan les necessitats espirituals i materials de la gent.

      Elimina
  5. Impressionant Eulalia. Quina experiencia més xula que estas vivint!
    Realment, Hawaii es diferent. No m'imagino un congres així en cap altre país. T'imagines un ponent a Espanya, a Europa, acabant la seva exposició cantant? El pendrien per boig!!!!
    Una abracada!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig pensar exactament el mateix Jordi! I potser per això vaig voler posar tota la intervenció d'aquest senyor, perquè es vegi que el discurs 'racional' que fa està a l'alçada del cant final -que diria que el supera si se sap escoltar i s'està en el context (mental i físic) adequat. Que no és una bogeria, vaja !

      Elimina