divendres, 9 de setembre de 2016

De les negociacions i els interessos, i de les persones

La segona part del Congrés Mundial de Conservació de la Natura és l’Assemblea General dels membres que en formem part. Hi ha dues categories de membre: els governamentals i les ONGs. Al congrés d’enguany som 184 membres governamentals i 744 ONGs, un 70% i un 80%, respectivament, del total.

A l’assemblea plenària es debaten i s’acorden –o no- les qüestions que plantegen els membres. Versen sobre qualsevol tema que tingui relació, òbviament, amb la conservació de la natura. Des de la necessitat d’incrementar les àrees marines protegides arreu del món fins a ratificar l’Acord de París sobre el Canvi Climàtic, o de prendre en consideració els esforços privats en la conservació de la natura. Els acords presos no són legalment vinculants, és cert, però en la mesura que són recomanacions emanades de l’organització més important i professionalitzada en la matèria, són, si més no, referents de primer ordre, i per tant moralment vinculants.

Per primera vegada, la UICN ha sotmès moltes d’aquestes mocions a un procés previ de votació electrònica. D’aquesta manera, l’Assemblea pot dedicar-se a debatre i a buscar acords sobre temes que es preveuen més controvertits, o que tenen més matisos.
Abans de sotmetre-les a votació, però, s’obren debats previs, per evitar que durant l’Assemblea s’eternitzin les discussions. En aquests debats previs hi van els membres directament interessats, l’assistència és lliure, i es tracta de negociar –de vegades comes, paraules, matisos; d’altres, fins i tot els fonaments- de cada proposta. El procés de negociar és difícil, i el paper dels mestres de cerimònia que condueixen les negociacions té molt de mèrit. Si això és difícil i delicat en un camp tan concret com el la natura, on d’entrada tots estem d’acord en la necessitat de conservar-la, ni m’imagino com han de ser altres processos de negociació política i econòmica, en què l’espectre de partida és molt més ample. Siguin quins siguin els escenaris i les implicacions, la qualitat de les persones que hi participen és el que marca diferències i pot fer d’aquests processos negociadors un procés seriós i constructiu, o viceversa.


El proper, i segurament darrer, escrit d’aquest diari serà sobre les mocions que s’hauran votat -unes 20- i les negociacions a les que hem assistit.

Els resultats de les votacions es mostren per separat: el dels
membres governamentals, a l'esquerra; el de les ONGs a la dreta



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada